Loading...

La Lluna a Cullerades és un lloc on viure feliçment la infantesa. En un entorn agradable i respectuós és possible oferir als petits el clima, el suport i els recursos per satisfer la curiositat i la necessitat d’explorar el món que els envolta.

Volem que la llar esdevingui un espai on mares i pares trobeu el recolzament i la confiança per acompanyar-vos en la tasca educativa. La comunicació directa i constructiva habitual, les activitats familiars, l’adaptació dels vostres fills amb vosaltres a l’aula, la flexibilitat horària i de serveis, etc. Tot plegat ha de fer possible que a l’escola us arribeu a sentir com a casa vostra.

ACTUALITAT

JORNADA DE PORTES OBERTES

En aquesta petita escola les portes sempre són obertes per a tots aquells a qui pugui interessar conèixer les instal·lacions, les persones i el projecte educatiu.

No cal concertar una hora de visita, podeu venir quan més bé us vagi, d’aquesta manera podreu veure l’ambient i la realitat del dia a dia sense filtres. La confiança no es compra ni es ven, es cultiva amb el temps i l’honestedat.

Hem programat una jornada de portes obertes el dissabte 7 de març entre les 10:00 i les 13:00 hores. És una manera de concretar una data i un horari, però podeu passar per l’escola en qualsevol moment de 7:30 a 19:00 i qualsevol data d’un dia laborable.

9 de febrer de 2018|

EL CARNESTOLTES VENTOLIN

Vet aquí que una vegada, en un poble petitó que era dalt de les muntanyes, hi havia un vent, que també era petitet petitó i es deia Ventolín.

A Ventolín li agradava molt anar al col·le i al parc per jugar i aprendre amb els seus amics. Però el que més li agradava era bufar i bufar i veure com les coses es movien i canviaven de lloc. És clar, això no sempre era ben rebut pels seus amics i per les mames. Us explicaré per què.

Quan Ventolín bufava i bufava ben fort era capaç de fer que els arbres deixessin caure les fulles al carrer. I si la veïna les escombrava, doncs ell venia i les escampava de nou. O quan les mames estenien la roba a l’estenedor, ell bufava i bufava tan fort que arrencava les peces de roba i les feia volar com si fossin moixons. Ell s’ho passava d’allò més però és clar, a les mames no els agradava gens.

Al col·le tampoc era capaç d’estar tranquil i de tant en tant bufava i tots els papers i llibres volaven pels aires. Sí, era divertit, però la mestra s’enfadava molt i l’enviava cap a casa.

A poc a poc Ventolín va anar quedant-se sol, ningú volia jugar amb ell. Pobre Ventolín! Va haver de buscar nous amics a la muntanya, allà tot és més natural i el vent es ben rebut normalment.

És així com es va fer molt amic dels núvols. Als núvols els encantava que Ventolín bufés ben fort perquè se’ls emportés cap aquí o cap allà, que els fes canviar de forma i que els ajudes a replegar-se i estar ben juntets quan el fred de l’hivern era més present.

Un dia de primavera, van començar a arribar uns núvols rodons i molt grans de color gris fosc. Ventolín no els havia vist mai i els va preguntar si volien jugar amb ell, però aquests núvols tan impressionants li van dir que toqués el dos i que no els molestés amb els seus jocs…I Ventolín va marxar més lluny del poble encara buscant algú amb qui jugar una bona estona.

Aquells núvols tremendots portaven una tempesta i volien deixar-la caure a sobre del poble d’en Ventolín. I dit i fet, van començar per deixar anar uns trons (brrrrrmmm, brrrrrm) que van espantar tothom. Després van començar amb els llampecs (fsiu, fsiu) i els trons i llampecs li van dir a la pluja que comencés a caure de valent i a córrer pels carrers i places del poble. Tothom estava molts espantat i ningú es veia amb cor de sortir de casa.

La mestra va pensar: “que bo que seria que Ventolín vingués per ajudar-nos fent fora aquesta tempesta tan perillosa! Em posaré la jaqueta, les botes per trepitjar tolls, agafaré el paraigües i aniré a les muntanyes per demanar-li que torni i ens ajudi.

I dit i fet, se n’hi va anar xino-xano aguantant les envestides dels trons i els llampecs i trepitjant tots els tolls que trobava pels carrers. Quan va sortir del poble va començar a cridar: “Ventolín, Ventoliiiin, Veeeeentoooooliiiiiin!” . Finalment el va trobar en una vall jugant amb els moixonets a tocar i parar. Li va explicar que la tempesta els tenia tancats a casa i que tenien molta por, i li va demanar que fes el favor d’ajudar-los.

Ventolín, que era molt bona persona, no ho va dubtar ni un moment i va tornar amb la mestra cap al poble. Va començar a bufar, i a bufaaaaar, i a bufaaaaaar moooooolt fooort! Va bufar tan fort que els núvols de la tempesta van començar a perdre la força fins que van decidir marxar per intentar refer-se i omplir-se de pluja, trons i llampecs en un altre lloc, ben lluny de Ventolín.

I va ser així com Ventolín va tornar a ser estimat per grans i petits del poble. Ell, per la seva banda, va començar a mesurar la força del seu buf i, en comptes de fer malifetes, ajudava a eixugar la roba de l’estenedor, a escombrar i amuntegar les fulles del carrer, a eixugar els cabells dels infants després del bany. Tothom se sentia molt i molt feliç tenint a Ventolín com amic.

I Vet aquí un gos i vet aquí un gat que aquest conte ja s’ha acabat.

9 de febrer de 2018|

Interacció amb altres centres educatius

Al llarg d’aquest curs hem pogut gaudir d’algunes experiències compartides amb els infants i les docents del Col·legi Sant Pau de Reus. La iniciativa ha estat seva i, dels tres moments que vàrem planificar, acabarem el curs havent fet cinc al menys. Com que des d’un bon començament ens vàrem sentir motivats per l’energia i la capacitat de les docents d’aquest centre, també nosaltres vàrem fer una proposta ver visitar el seu hort. Amb aquest pas també nosaltres hem obert les portes per compartir experiències amb altres centres educatius.

Nosaltres creiem, i així ho fem, que la tasca educativa ha de incorporar de manera regular elements que permetin a l’infant sentir-se formant part d’un grup amb el qual es desenvolupen petits projectes que finalment compartiran amb la resta de companys i, si és possible, amb les famílies.

El projecte s’ha de formular de manera que els continguts i els recursos siguin els adequats per a l’edat dels participants. El grup no ha de ser gaire nombrós per facilitat que l’infant es trobi a gust i mantingui la motivació gaudint de l‘experiència. Contràriament amb el que succeeix en el gran grup, podrem observar de manera molt més acurada com cadascú dels integrants interpreta el seu rol i troba un lloc escaient en el petit grup i, en conseqüència, es fa possible una adequació de les dinàmiques i fins i tot dels continguts molt més efectiva.

En el nostre cas, La Lluna a cullerades, que només treballem amb infants de primer cicle, proposem la participació als grans (2/3 anys), ja que comencen a ser capaços d’expressar-se clarament amb el llenguatge oral i a entendre, acceptar i gaudir amb les dinàmiques grupals. En el conte interpretat, els versos senzills, les cançons i coreografies, les formes estàtiques a partir de relacions corporals o altres elements físics, l’expressió plàstica, etc., poden trobar els elements bàsics i el punt de partida per endinsar-nos en la descoberta d’un mateix i dels altres mitjançant la necessària participació en pro d’un objectiu comú. A partir d’aquí s’obre la possibilitat inesgotable d’anar tastant i aprofundint en l’experiència a mesura que els individus i el grup, en bloc, van donant resposta.

 

L’objectiu primer no és compartir-lo amb d’altres. Hem de presentar i desenvolupar el projecte com a experiència pròpia i exclusiva del grup, tot partint de l’individu. Només així aconseguirem centrar-nos en el que realment interessa, que és assolir aprenentatges significatius. Després, quan ja tinguem prou madura la proposta, obrirem la porta a compartir-la amb els companys, les famílies i, evidentment, amb altres centres, afegint d’aquesta manera un nou element que reforçarà la motivació dels menuts en la part final del projecte.

 

Estem molt contents dels resultats i molt i molt agraïts a les docents del col·legi Sant Pau de Reus.

12 d'abril de 2017|

EL PROJECTE

La Lluna a Cullerades és una escola privada i homologada, és a dir, dins del marc curricular, desenvolupem un projecte pedagògic que es fonament en tres pilars:

El respecte per l’infant

El respecte per l’infant, com a persona i com a integrant d’un entorn social.

L’afecte com a base

L’afecte com a base de la relació infant/adult.

L’acompanyament en el desenvolupament

L’acompanyament en el desenvolupament, ja que ell/ella és el protagonista del seu propi aprenentatge.

UN TOMB PER LA LLAR

La Lluna a Cullerades disposa de sis estances, un menjador i un pati de 260 metres quadrats.

Ens agrada la tranquilitat ja que és el millor clima perquè els menuts puguin gaudir de valent i l’equip docent treballi sense angoixes.

I és que als habitants de La Lluna ens agrada molt treballar. Els adults ho fem de forma vocacional i els petitons juguen i exploren que és la seva forma de “treballar” per desenvolupar-se.

CONTACTE

Ens podeu trobar al Carrer de la Costa Brava, Nº 6 baixos. 43205-Reus.

No cal concertar cita prèvia, us atendrem encantats entre les 7:45 i les 20:00 hores els dies laborables.

Podeu posar-vos en contacte amb nosaltres a través del nostre formulari de contacte o també ens podeu trucar al telèfon: 977 774 676

Formulari de contacte: